Índex de receptes

diumenge, 12 de juny de 2016

Conill a "l'ajill"

1 conill i mig, tallat a trocets molt petits
1 cabeça d’alls
1 raig de conyac
farigola
sal i pebre
Picada: una torrada, un all cru, julivert
Salpebrem i posem farigola el conill
En una cassola amb un bon raig d’oli fregim a foc baix 6 o 7 grans d’all, amb pell, partits per la meitat. Un cop fets, els retirem i afegim el conill i el fregim a foc viu fins que estigui enrossit. Abaixem el foc i hi posem un raig de conyac. Barregem una mica i quan s’hagi evaporat l’alcohol, afegim una mica més de farigola i la picada. Barregem i deixem fer uns 45 minuts més.

dissabte, 11 de juny de 2016

Fideus a la cassola

500 gr de fideus 
1 o 2 botifarres i/o cap de costella
1 ceba
2 pastanagues mitjanes
500 gr. de  tomàquet triturat
1 fulla de llorer
1 pastilla d’avecrem
Aquest també és un plat que es pot fer abans (inclús el dia abans o fins i tot congelar-lo) i deixar-ho a punt per afegir només aigua calenta o brou, quan sigui l’hora de dinar.
En una cassola posar a fregir a foc baix - mig  la botifarra tallada a trocets i/o els talls de costella. 
Quan estiguin rossos, reservar i en el mateix oli, seguint a foc baix, afegir la ceba tallada fineta i les pastanagues pelades i tallades a rodanxes primetes. Salar i deixar fer amb calma, sense presses, que vagi fent....un cop sofregida afegirem el tomàquet triturat, la fulla de llorer i la pastilla d’avecrem esmicolada, i també deixem que es faci amb paciència. 
Aquest és un plat ben simple, de cada dia si vols, l’únic secret és que el sofregit s’hagi pres el seu temps. De tota manera si tenim pressa, podem espabilar el tema, el resultat final no serà tan gustós, però estarà també bó. 
Un cop el sofregit tingui aquell punt de melmelada, aboquem els fideus a la cassola i remenem bé. En aquest punt és quan podem fer una aturada i guardar els fideus per més tard, per demà o bé per congelar. Quan vulguem menjar-los només caldrà escalfar-los de nou la cassola i cobrir-los amb aigua o brou que tindrem bullint apart. Deixarem que es coguin els fideus segons les indicacions del paquet (depenent si son més gruixuts o menys) i ja està.  

dijous, 14 de març de 2013

Xampinyons farcits amb formatge

Xampinyons grandets
Una ceba petita
Formatge ratllat especial per gratinar, tipus emmental
Llimona
Farina de galeta


Separem els peus del barret dels xampinyons.  Els barrets els anem posant en una plata per anar al forn.

Piquem la ceba i l’anem sofregint en una paella a foc molt baixet, mentre piquem petitet els peus dels xampinyons i dos o tres xampinyons més. Un cop la ceba estigui transparent, aboquem a la paella els xampinyons picats, salem, remenem i deixem fer uns 10 minuts.

Mentre es fan els xampinyons i la ceba, espremem la llimona i posem a cada barret una culleradeta de cafè de suc de llimona i una mica de sal, podem posar també una mica de suc a la safata, així la part exterior del barret també agafarà gust.

Quan ja estigui cuit el farcit, el posem en un bol i afegim formatge ratllat, la quantitat va una mica a gust de cadascú, depenen si volem molt gust de formatge o un gust més suau. Si voleu els xampinyons més contundents, es pot substituir l’emmental per parmesà o bé fins i tot per formatge blau o roquefort.

Amb una cullera omplim cada barret de xampinyó i per acabar espolsem una mica de farina de galeta per damunt.

Amb 15 / 20 minuts de forn estaran llestos.

Aquest plat va bé per quan ve gent a casa, els pots preparar quan et vagi bé i a última hora enfornar.

Tomàquets verds fregits


Tomàquets per amanir, grandets.
Farina de blat
Maizena (opcional)
Un parell d’ous
Orenga
Farina de galeta
Oli d’oliva


Tot i la simplicitat de la matèria primera, aquests tomàquets són sempre celebrats, ben senzills de fer i amb un resultat sorprenent.

Tallem els tomàquets a rodanxes d’un centímetre aproximadament, salem i deixem en un plat.

Preparem el procès d’arrebossat: un plat amb farina i un parell de cullerades de maizena, un altre plat amb els ous batuts (on podem afegir també orenga) i un altre plat amb la farina de galeta.

Passem el talls de tomàquet per farina, ou i farina de galeta, en aquest ordre, doncs així ens quedarà una capa d’arrebossat forta i fregim en oli d’oliva ben calent.

dissabte, 9 de març de 2013

Cargols

Cargols bullits (d'aquells que ja venen en bosses a les polleries, per exemple)
Cansalada
Xoriç
1 bitxo
1 ceba petita
Tomaquet escalivat
Alls escalivats
Avecrem

Per la picada:
All ( cru)
Ametlla
Torrada


Els cargols, per si sols, són bastant insípids, així que es tracta de fer un sofregit ben contundent per a dona'ls-hi una mica d'alegria.


En una cassola de fang escalfem una mica d’oli a foc baixet
Piquem a la picadora el xoriç i l’afegim a la cassola.
Fem el mateix amb la cansalada.
A cap de 5 minuts afegim la ceba tallada en trocets petits i el bitxo
Mentre es fa la ceba, triturem el tomàquet pelat i 2 o tres grans d’alls i aboquem el suc a la cassola, remenem bé i afegim la pastilla d’avecrem esmicolada.

Incorporem els cargols i un o dos gots d’aigua, justet per a que quedin coberts, però no gaire.

Ara ja deixem que facin xup-xup i quan quedi poquet suc afegim la picada i en 5 minuts ja podem tancar el foc.


No ha de quedar gaire suc. Si els fem unes horetes abans millor, més gustosos.

Musclus al vapor


1,5 Kg musclus
1 llimona
2 fulles de llorer

Aquest plat l’única feina que té es netejar els musclus sota l’aixeta, i treure-li les barbes.

Un cop nets, els posem en una olla amb la llimona tallada a quarts i les fulles de llorer,(un polsim de pebre vermell no li va malament si voleu) tapem i deixem coure a foc mitjà.

En 10 minuts més o menys ja veurem que els musclus s’han obert i ja estan a punt de servir.

Bacallà a la llauna

Bacallà dessalat
Farina
Oli
4 o 5 alls
Julivert
Pebre vermell

Llorer

Seguint la filosofia inicial d'aquest bloc, que és la d'anar per feina, us recomano que proveu els lloms de bacàlla congelats al punt de sal. Darrerament jo els he utilitzat i s'ha acabat el patir per si el bacallà queda soso o salat, sempre queda bé. No és la manera tradicional d'anar canviant l'aigua, que, tot s'ha de dir, té la seva gràcia, però d'aquesta manera és més fàcil i més ràpid.

Enfarinar i fregir el bacallà en una paella amb oli, es tracta que s’enrosseixi una mica, no cal que quedi fet del tot, s’acabarà de coure al forn. Tot seguit deixar el bacallà en una plata per anar al forn (a la plata podem posar un llit de mongeta cuita, així el plat quedarà més complet).

Afegim una mica més d’oli a la paella on hem fregit el bacallà i fregim a foc moooolt baixet els alls tallats en làmines, vigilant que no es cremin, la fulla de llorer i tot seguit afegim el julivert tallat petitet, fem un parell de remenades, separem la paella del foc i tirem una cullerada de pebre vermell i aboquem aquest oli per damunt del bacallà.

En aquest punt ja tenim pràcticament el plat fet. Ho podem tenir preparat amb antel·lació i a l’hora de dinar només caldrà enfornar-lo uns 10/15 minuts i servir.