Clafoutis de cireres

Recepta manllevada del bloc de l'Albert http://lacuinadesempre.blogspot.com.es/, que s'està convertint en el meu gurú. Val la pena tenir aquest bloc a "favorits", perquè es molt actiu, publica unes receptes molt "de sempre" i explicades pas a pas amb text i fotografies.

Anem pel pastís:

Precalentem el forn a 180º.

Es tracta de posar en un motlle rodó baixet, cireres sense pinyol (o amb pinyol, això va a gustos) i cobrir-les amb una massa feta amb

1 rovell d'ou
1 ou
50 gr. sucre
50 gr. farina
75 ml nata líquida
3 cullerades de licor de cireres (opcional, és clar)

Aquests ingredients es passen per túrmix i queda una pasta molt semblant a la dels crêps i pel damunt de les cireres (es interessant que no quedin cobertes, queda més bonic).

Ho posem al forn uns 30 minuts. L'Albert, que havia estat pastisser,  l'acaba pintant amb una gelatina de poma pastissera, però jo, uns 10 minuts abans de treure'l del forn, li reparteixo una mica de sucre pel damunt.

Crema de pèsols

Un dels meus fills no pot veure els pèssols, i, ben curiosament, em va felicitar per aquesta crema tan bona. Es tracta de donar la volta a la cosa i entra més fàcil, ja ho veus.

1 paquet de kilo de pèsols congelats

Un parell de cebes

Un raig de vi blanc

Una pastilla d’avecrem

Doncs res, primer sofregir la ceba en una miqueta d’oli, a foc lent, que es faci poc a poc. Després afegim els pèsols, els deixem que es barregin amb la ceba i hi posem el got de vi blanc.

Un cop evaporat l’alcohol, afegim aigua just pel cobrir els pèsols i una pastilla d’avecrem i que bulli fins que els pèsols siguin tous.

Ho passem tot pel túrmix i ja està llest

Si es vol més festiu, podem acabar-lo amb pernil salat fregidet i esmicolat pel damunt. També es pot posar formatge abans de triturar, o un cop triturat repartir  per damunt formatge de cabra esmicolat.

Pollastre amb mostassa

Aquest plat és fàcil de fer i és molt “resultón” a més es pot congelar, és econòmic, es pot portar al tàper, és força lluït si el fas quan ve gent a dinar....en fi, una d’aquelles receptes que cal tenir present.

Aquestes són les mides aproximades per cinc persones:

Un pollastre tallat a 1/8

Una ceba grossa

Un raig de vi

½ l de brou (o “d’avecrem”, si no disposem de brou)

3 cullerades de postre, generoses, de mostassa (jo en poso de mostassa a l’ancienne, que té aquell granet, però amb qualsevol quedarà bó)

En una cassola enrossim el pollastre i reservem.

Al mateix oli sofregim lentament la ceba.

Quan considerem que ja n’hi ha prou de confitar la ceba, és a dir quan ens cansem (això no pot passar mai abans de 15 minuts ni després de 40 minuts), afegim un raig de vi blanc i deixem evaporar l’alcohol.

Al cap de 5 minuts afegim el brou i dissolem al suc les tres cullerades de mostassa.

Llavors tornem a posar el pollastre dins la cassola i que faci xup-xup, potser una mitja horeta.